Nascut al "Poble Sec" (Barcelona), fill de català i aragonesa, el 27 de desembre de 1.943.
En 1.960 obté el titulo de torner/ fresador en la Universitat Laboral de Tarragona, i en 1.964 acaba els estudis en l'Escola de Perits Agrícoles de Barcelona. Desprès es matricula en la Facultat de Biològiques, però la cançó deté els seus estudis.

La primera porta per a donar a conèixer les seves cançons l'obre Salvador Escamilla, que el convida freqüentment al programa Radioscope.

Allí l’escolta Miquel Porter. Resultat: en 1.965 entra en els setze Jutges, amb el numero 13, i grava per a Edigsa el seu primer EP, que conté un tema mític ("Una guitarra"), i tres mes o menys oblidades "El mocador", "Ella em deixa" i "la mort de l'avi.

El seu èxit és rapidisim i contundent, gràcies al seu "charme" personal, la seva veu, tremolosa però clara, unes melodies que ràpidament retenies i uns textos sentimentals i alhora dignes. De fet Serrat encén el fenomen dels fans, desconegut fins aleshores, en la cançó catalana.

El seu segon EP (1.966) confirma la seva linea ascendent. Conté tres temes indispensables de la seva primera època "Ara que tinc vint anys" "El drapaire" i "Sota un cirerer florit", al costat de "Quan arriba el fred", que va a passar mes desapercebuda.

Abans d'acabar l'any, publica un tercer EP, amb una cançó signada per Delfi Abella, d'una cançó de Guy Beart ("Les sabates" ”Els souliers"), i tres temes propis que es convertiran en èxits impressionants "me’n vaig a peu", "Paraules d'amor" i "cançó de matinada".

Amb aquesta ultima cançó, Serrat es convertirà també en una figura important a la resta de l'Estat Espanyol.

En 1.967, Serrat és ja un intèrpret consagrat que mou multituds, com ho demostra fent el seu primer recital al Palau de la Musica, en solitari.

En aquest mateix any guanyarà divers premis, entre altres el Gran Premi del Disc Català, el Gran Premi del Disc i el titulo "Important de l'Any".

Publica un primer LP (Joan Manuel Serrat), amb arranjaments musicals molt simples, que recull cinc cançons, ja enregistrades prèviament (ara que tinc vint anys, Una guitarra, El drapaire, La mort de l'avi M’en vaig a peu), i cinc mes inèdites :"Balada per a un trobador", "Ells vells amants" ( cançó fortament inspirada en el tema de Brel "Els vieux", encara que li falta la duresa d'aquesta ultima). "Els titelles", "Cançó de Bressol" ( en la qual s'inclou una estrofa popular, cantada en castellà, la qual cosa desencadenés les primeres critiques, en els sectors mes lingüísticament puristes de la cançó, i sobretot, el incombustible tema "La tieta").

"La tieta " i "cançó de Bressol", apareixen paral•lelament en un SG.

Aquest mateix any apareix "Joan Manuel Serrat. Musica sola", un àlbum amb versions instrumentals de 10 cançons serratinas.

1.968 és un any decisiu en la carrera de Joan Manuel Serrat. D'entrada anuncia la seva decisió de cantar també en castellà, i aquesta opció provoca una crisi, sense precedents, en les files, de la encara nova Cançó catalana.

Es formaren dos fronts, basats respectivament en el monolingüisme militant (Raimon, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet....) i en defensa del bilingüisme ( Guillermina Motta, Salvador Escamilla, Enric Barbat....). I tindrien de passar molts anys, fins que la relació entre cantants, que ni tan sols acceptaven compartir escenari, es restablís.

El fet és que el pas al castellà de Serrat/, no podia sinó ser vist amb bons ulls pel regim, que començava a estar inquiet pel fet que cançons catalanes i en català poguessin convertir-se en èxits en la totalitat de l'Estat.

I la "castellanització" de Serrat, va a tenir el seu "premi", va ser destinat per a representar a TVE al festival de Eurovision/ (que estava guanyat per endavant, desprès de pactes prevists), amb un tema de interès molt limitat, escrit pel Duo Dinàmic, La, la, la.

Però Serrat conscienciejat i molt presionat des de Catalunya, va a destapar la caixa dels trons, negades a actuar si no ho feia en Català. Enmig del escàndol va ser substituït a més córrer per Massiel, que guanyaria el Festival, sent presentada per tots els mitjans de comunicació, com una nova "Agustina de Aragón", mentre el "antiespañol" Serrat, començava una llarga etapa de prohibicions i quedava vedat en televisió.

Encara així, Serrat no es queda inactiu, s'estrena com actor , ( res bé, tot cal dir-lo) en la pel•lícula d'Antoni Ribas "Paraules d'amor", i fa una gira per Europa i per Amèrica Llatina (des d'aleshores no deixa de viatjar i es convertirà en un cantant molt popular i molt volgut en terres de Amèrica Llatina, on li criden afectuosament "el nano").

Per altra banda, a mes a mes del disc senzill amb el la la la, que apareix abans de tot el garbuix, publica dos discos en català. Un SG (amb "per San Joan", escrita amb la col•laboració de Juan Pardo i Antonio Morales, i "Marta", una bellisima cançó d'amor, que tornarem a trobar en un pròxim LP, i un LP ( Cançons tradicionals) que reuneix versions amb arranjaments d'Antoni Ros Marbà, i no massa ben rebudes pels puristes del folklore, . "El ball de la civada" serà l’únic d'aquests temes populars que Serrat acostumarà a interpretar en els seus concerts, al costat de les seves pròpies cançons, fins que en 1.999 reprèn per sorpresa la "cançó del lladre", en la gira de presentació de "Ombres de la Xina”

L'any 1.969, a mes de tenir una nova experiència cinematogràfica ( la llarga agonia dels peixos fora de l'aigua, de Rovira Beleta), de cantar novament en el Palau de la Musica i de fer una tanda de recitals en el Teatre Tivoli, Serrat publica ni mes ni menys que tres LP, un en català i dos en castellà.

El disc en català, sense titulo, conté algunes cançons conegudes,(
Paraules d'amor, Marta, Cançó de matinada) i deu mes inèdites, d'una gran qualitat. Com ho fa el vent. La carmeta ( retrat d'una vella prostituta, que fa pensar en la cançó "La Marie Vison", popularitzada per Ives Montand), de mica en mica, en qualsevol lloc, Saps, Camí avall, i l'olivera.

L’arreglat del àlbum, Ricard Miralles, arriba a ésser durant molts anys, el creador d'un "so Serrat", absolutament original i identificable entre mil.

Els discos en castellà són: un àlbum amb temes propis ( on destaca la musicalitsacio del poema de Rafael Alberti, La Coloma “La Paloma”), i un àlbum monogràfic dedicat a la poesia d’Antoni Machado.

A partir d'aquest moment Serrat alternés la producció en català i en castellà, encara que amb el temps serà aquesta ultima la qual tingui un pes mes considerable. Serrat enregistrés un total de 10 àlbums en estudi en català, i 15 en castellà.

Al 1.970 apareix un dels millors discos de Serrat, batejat senzillament amb el nom de Serrat 4. Serà presentat al públic en el barcelonès Teatre Coliseum, i compte amb 10 cançons gairebé totes magistrals.

Sentimental i picaresc, home de barri i universal, populista sense demagògies, Serrat arriba a la maduresa amb aquest àlbum. I també al cim del seva inspiració melòdica, a partir de aquí, encara que els seus textos seran cada vegada mes interessants i elaborats, les musiques, amb algunes excepcions patiran d'una certa reiteració.

Durant els anys següents Serrat no grava en Català. Té alguna nova experiència cinematogràfica, fa moltes actuacions, i per fi, en 1.973 torna a aparèixer en TV en un especial de la seriosa "AL seu aire", gravat en L'Aliança del Poble Nou.

El mateix any surt "Per el meu amic", un àlbum que conta amb temes interessants, com "Helena" ( clarament inspirada en el "crescendo" que Jacques Brel aplicava a cançons com Ces gens- la"), al costat de cançons sorprenents, com "Per el meu amic"(un tema sobre l'amistat masculina, que ronda la sensualitat), i "El Vell" sobre un poema de Joan Vergès.

Passen alguns anys mes, sense discos en català. Al 1.975 després d'unes declaracions sobre l'afusellament del mes de setembre anterior, Serrat es veu obligat a exiliar-se. En França en 1.976 canta en Bobino, on coincideix amb Georges Brassens. Quan torna de l'exili, el mateix 1.976, fa una gira triomfant pels barris de Barcelona, a benefici de les associacions de veïns, gira que culmina en un recital en el Palau d'Esports de Montjuïc.

Aquest mateix any, podem veure'l en un petit paper ( un deficient mental que balla amb una mòmia d'un convent de monges, saquejat durant la Setmana Tragica), a la pel•lícula "La ciutat cremada" d'Antoni Ribas.

Un nou disc en català apareix en 1.977 "Res no és mesquí". Es tracta d'una recopil-lacio de musicaciones de poemes de Joan Salvat-Papasseit, poeta de "barri", amb qui Serrat té una forta afinitat estètica, ideològica i sentimental ( ja en "Quasi una dona" deia "Vull ser mestre d'amor, com Salvat".

Entre les cançons estan "Si jo fos pescador" ( amb musica de Rafael Subirachs) i "Visca l'amor" (amb musica/ de Guillermina Motta).

El disc es tanca amb una nova *
versió de la esplèndida "cançó per a en Joan Salvat-Papasseit" on les veus de Salvat(citat a partir de textos primerencs en prosa, de caràcter anarquista) i de Serrat, acaben fonemes en una unitat indestructible.

El següent disc en català de Serrat, format majoritàriament per textos propis, arriba en 1.980. Es tracta de "Tal com raja" i es troben tres poemes musicats, de J/.V.Foix ( És quan dormo que hi veig clar), Josep Carner (El gall) i Josep Palau i Fabre "Vaig com les aus/. "Temps era temps", crònica/ sentimental de la postguerra, i dues cançons molt deutores de l'univers de Jacques Brel, "la noia que s'ha posat a ballar" se sembla molt a la noia que balla sota el sol i la indiferència dels passejant en "Sud la plau". I "Per que la gent s'avorreix tant", és una versió gairebé literal, d'una tema poc conegut del cantant belga, escrit per a la pel•lícula "Un roi sans divertissement" ( "pourquoi faut-il que els gens s'ennuyent").

Tal com raja, és el primer LP que Serrat grava amb Ariola en català, quan abandona Edigsa/ ( fins ara Edigsa publicava els seus discos en català, i Ariola en castellà).

Edigsa, coincidint amb la sortida del nou àlbum, publica--jugada comercial que Serrat, indignat, denunciarà--un LP cridat "Encontre", que presentat amb un text de Maria Aurelia Capmany, recull les dotze cançons dels tres primers EP i els SG de 1.968.

Un nou disc en llengua catalana apareix el 1.984 ( Fa vint anys que tinc vint anys), rebatajat com àlbum, per a celebrar els seus 40 anys. Inclou dos poemes musicats, de Carner "El falco" i de Pere Quart "infants".

El mateix 1.984 i desprès d'una llarga gira, Joan Manuel Serrat publica el únic àlbum gravat en directe (deixant de costat, algun disc pirata, de ínfima qualitat), de la seva carrera. El doble àlbum titulat "En directe" inclou 23 temes, dels quals solo cinc son en català.

Encara que el 1.987 grava un parell de temes, entre elles "Puff, el drac màgic", del disc de *aniversari de Falsterbo (Vint anys), el àlbum següent de Serrat en català, no apareix fins 1.989. I té un titulo ( ¿estratègia comercial?), que pot ser llegit indistintament en catalan i en castellà, "Material Sensible", de qualitat irregular. "Malson per entregas"- confús intent de cançó narrativa, on el somni es fon amb la realitat, escrita en col•laboració amb Josep Maria Bardagui. Dues cançons resulten simpàtiques, per la seva mateixa falta de pretensions, "En paus"--divertida sàtira de la jet-set) i "Kubala"--tema escrit en honor d'un dels mites de joventut d'un afeccionat al futbol i barcelonista irremeiable com Serrat.

I els anys passen. Serrat enregistra sobretot en castellà, i pansa llargs mesos de gira sobretot a Sud-americà.

Per fi l'any 1.995, sorprèn a tot el món amb el seu projecte de realitzar un disc i espectacle, en homenatge a la nova cançó.

El cantant escull 34 temes enregistrats originalment entre 1.962 i 1.975 ( s'ha de dir, que és molt discutible fer coincidir el final de la nova cançó amb la mort de Franco. La nova cançó com moviment, no supera la crisi interna, i la dissolució dels jutges, és a dir ,no passa de 1.968).

I grava un doble CD "Banda sonora d'un temps d'un país", que apareix a principis de 1.996, i que presenta en dos recitals multitudinaris en el Palau Sant Jordi, de Barcelona, per San Jordi, del mateix any.

El disc recull temes dels Jutges, LLetania-de Miquel Porter i Lluís Serrahima, amb musica de Jaume Armengolo.

L'amor perdut--Joan Ramon Bonet Si jo fos/ pescador--Poema de Papasseit, i musica de Rafael Subirachs, Venedor d'amor--altre poema de Papasseit, musica de Martí Llauradò. A la vora de la nit--Lluís Espinas L'estaca--Lluís Llach ( Una versió que alguns -la falta de ideologia entre Llach i Serrat és evident--consideren "irreverent")

Quan eren infants--Delfi Abella No trobaràs la mar--Maria del Mar Bonet Que volen aquesta gent-- text de Lluís Serrahima i musica de Maria del Mar Bonet, El melic--Enric Barbat Cançó del desig farsant--Poema de Segarra, musica de Guillermina Mota L'home del carrer--Pi de la Serra Havia de ser així--Pi de la Serra ( esplèndida i gairebé desconeguda) Les floristes de la Rambla--Miquel Porter. M’en vaig a peu--Joan Manuel Serrat Paraules d'amor--una versió instrumental, interpretada al piano per Tete Montoliu ( pianista que havia acompanyat a Serrat en els seus inicis i que havia gravat dos àlbums, amb versions jazzisticas de les seves cançons) El setè cel--Sisa Noia de porcellana--Pau Riba Flors de baladre--Isidor Martí D'un temps, d'un país--Raimon Blues en sol--Guillem d'Efak El gessami i la rosa--poema de Carner, musica de Batiste Perque vull--Ovidi Montllor La Lili i l'Ali Babà--La Trinca--( en realitat un plagi descarat de la cançó de Boby Lapointe Meli-Melodie) Per Mallorca--AL Tall T'estim i t’estimaré/--Antoni Parera Fons ( amb text d'Antoni Mus) Petita festa--Toti Soler ( sobre un poema xinès de Li-Po, adaptat lliurement per Marià Manent) Anirem tots cap al cel--Josep Maria Andreu i Lleo Borrel Cançó del soldat avergonyit--( fragment de l'obra teatral El retaule del flaustista) Tot és gris Misty--adaptat per Jaume Piques, que cantava Nuria Feliu Roseta d'Olivella--Grup de Folk.

I tres temes d'autors que van a influir en la Cançó.
La noia del duro La fille a cent sous—Brassens.
L'amor qui vindra Li prochain amour—Brel.
Susanna--Leonard Cohen.
Adaptades respectivament per Delfi Abella. Josep Maria Andreu i Joan Soler i Amigò.

El disc, d'una excel•lent factura, planteja alguns interrogants. El mes greu: fins a quin punt no ha estat utilitzat per a aixecar una espècie d'acta de defunció de la cançó, convertint-lo en un balanç de clausura?.

En tot cas Serrat ha sortit beneficiat :el, marginat temps enrera, per una cançó "pura" i monolingue, s'ha convertit en l'integrador i el reivindicador. El "bo de la pel•lícula". Les coses no són tan senzilles com semblen.

Al llarg de 1.997 i 1.998 Serrat contínua amb les seves gires estatals i americanes ( a vegades en companyia d’Anna Belen, Víctor Manuel i Miguel Ríos). Grava en català, per a Audivis, en 1.997, tres contes sobre fons orquestral (Entri ells "la història de Babar"). A l'abril de 1.999, el vàrem trobar en el flamant Auditori de Barcelona, on presenta el seu nou CD "Ombres de la Xina", al mateix temps que recupera alguns dels seus temes clàssics.

Cal dir que actualment, tots els àlbums originals de Serrat, estan disponibles en format CD, publicats per BMG Ariola. Sols manquen "introbables" alguns temes publicats en discos SG o EP.

Pel que es refereix a la bibliografia, diversos llibres han estat consagrats a la vida i obra de Joan Manuel Serrat.
Entre d’altres "Serrat", de Manuel Vazquez Montalban (1.973) i "Joan Manuel Serrat", de Joan Manuel Escrihuela (1.992).

Les cançons de Serrat, han estat enregistrades per diversos intèrprets, moltes vegades en altres idiomes. Mina, Gino Paoli, el israelita David Brossa, la brasilera Maria Bethania ( col•laboradora en el àlbum Sincerament teu, que Serrat grava en portuguès l'any 1986), Gloria, Miguel Rios, el Grup Estel, Mocedades, Julio Madrid, The London Symphony Orchestra, Dyango, Manzanita, Llorens de Santamaria, l'Orquestra Plateria, el gallec Carlos Emilio Pons, Montserrat Caballe/........i molts mes.

FI de l'apartat dedicat a Joan Manuel Serrat, del llibre Diccionari de la Cançó ( Dels Setze Jutges al Rock català).

Autor: Miquel Pujadò. Abril del 2000

Nacido en el "poble Sec" (Barcelona), hijo de catalan y aragonesa, el 27 de diciembre de 1943.
En 1960 obtiene el titulo de tornero fresador en la Universidad Laboral de Tarragona, y en 1964 acaba los estudios en la Escuela de Peritos Agricolas de Barcelona. Despues se matricula en la Facultad de Biologicas, pero la cancion detiene sus estudios.

La primera puerta para dar a conocer sus canciones la abre Salvador Escamilla, que le convida frecuentemente al programa Radioscope.

Alli le oye Miquel Porter. Resultado: en 1965 entra en los Jutges, con el numero 13, y graba para Edigsa su primer EP, que contiene un tema mitico ("Una guitarra"), y tres mas o menos olvidadas "El mocador", "Ella em deixa" y "la mort de l'avi.

Su exito es rapidisimo y contundente, gracias a su "charme" personal, su voz, temblorosa pero clara, unas melodias rapidamente retenibles y unos textos sentimentales y a la vez dignos.
De hecho Serrat enciende el fenomeno de los "fans", desconocido hasta entonces, en la cancion catalana.

Su segundo EP (1.966) confirma su linea ascendente. Contiene tres temas indispensables de su primera epoca "Ara que tinc vint anys" "El drapaire" y "Sota un cirerer florit", al lado de "Quand arriba el fred", que va a pasar mas desapercibida.

Antes de acabar el año, publica un tercer EP, con una canciòn firmada por Delfi Abella, de una cancion de Guy Beart ("Les sabates" /"Les souliers"), y tres temas propios que se convertiran en exitos impresionantes "me'n vaig a peu", "Paraules d'amor" y "canço de matinada".

Con esta ultima cancion, Serrat se convertira tambien en una figura importante en el resto de el Estado Español.

En 1967, Serrat es ya un interprete consagrado que mueve multitudes, como lo demuestra haciendo su primer recital en el Palau de la Musica, en solitario.

En este mismo año ganarà diversos premios, entre otros el Gran Premi del Disc Català, el Gran Premio del Disco y el titulo "Importante del Año".

Publica un primer LP (Joan Manuel Serrat), con arreglos musicales muy simples, que recoge cinco canciones, ya registradas previamente ( ara que tinc vint anys, Una guitarra, El drapaire, La mort de l'avi y Me'n vaig a peu), y cinco mas ineditas:"Balada per a un trovador", "Ells vells amants" ( cancion fuertemente inspirada en el tema de Brel "Les vieux", aunque le falta la dureza de esta ultima). "Els titelles", "Canço de Bressol" ( en la cual se incluye una estrofa popular, cantada en castellano, lo cual desencadenara las primeras criticas, en los sectores mas linguiticamente puristas de la canço, y sobre todo, el incombustible tema "La tieta").

"La tieta " y "canço de Bressol", aparecen paralelamente en un SG.

Este mismo año aparece "Joan Manuel Serrat.Musica sola", un album con versiones instrumentales de 10 canciones serratianas.

1968 es un año decisivo en la carrera de Joan Manuel Serrat. De entrada anuncia su decisiòn de cantar tambien en castellano, y esta opciòn provocara una crisis, sin precedentes, en las filas, de la todavia nueva Canço catalana.

Se formaran dos frentes, basados respectivamente en el monolinguismo militante (Raimon, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet....) y en defensa del bilinguismo ( Guillermina Motta, Salvador Escamilla, Enric Barbat....). Y habrian de pasar muchos años, hasta que la relaciòn entre cantantes, que ni tan solo aceptaban compartir escenario, se restableciera.

El hecho es que el paso al castellano de Serrat, no podia sino ser visto con bueno ojos por el regimen, que empezaba a estar inquieto por el hecho de que canciones catalanas y en catalan pudiesen convertirse en exitos en la totalidad del Estado.

Y la "castellanizacion" de Serrat, va a tener su "premio", fue destinado para representar a TVE al festival de Eurovision ( que estaba ganado de antemano, despues de pactos previstos), con un tema de interes muy limitado, escrito por el Duo Dinamico, La, la, la.

Pero Serrat concienciado y muy presionado desde Cataluña, va a destapar la caja de los truenos, negandose a actuar si no lo hacia en Catalan. En medio del escandalo fue sustituido a todo correr por Massiel, que ganaria el Festival, siendo presentada por todos los medios de comunicacion, como una nueva "Agustina de Aragon", mientras el "antiespañol" Serrat, comenzaba una larga etapa de prohibiciones y quedaba vetado en television.

Aun asi, Serrat no se queda inactivo, se estrena como actor , ( nada bueno, todo hay que decirlo) en la pelicula de Antoni Ribas "Palabras de amor", y hace una gira por Europa y por America Latina (desde entonces no dejara de viajar y se convertirà en un cantante popularisimo y muy querido en tierras de America Latina, donde le llaman afectuosamente "el nano").

Por otra parte, ademas del disco sencillo con el la la la, que aparece antes de todo el embrollo, publica dos discos en catalan. Un SG ( con "per San Joan", escrita con la colaboracion de Juan Pardo y Antonio Morales, y "Marta", una bellisima cancion de amor, que volveremos a encontrar en un proximo LP, y un LP ( Cançons tradicionals) que reune versiones con arreglos de Antoni Ros Marbà, y no demasiado bien recibidas por los puristas del folklore, . "El ball de la civada" serà el unico de estos temas populares que Serrat aconstumbrarà a interpretar en sus conciertos, junto a sus propias canciones, hasta que en 1.999 retoma por sorpresa la "canço del lladre", en la gira de presentaciòn de "Sombras de la China".

En el año 1969, ademas de tener una nueva experiencia cinematografica ( la larga agonia de los peces fuera del agua, de Rovira Beleta), de cantar nuevamente en el Palau de la Musica y de hacer una tanda de recitales en el Teatro Tivoli, Serrat publica ni mas ni menos que tres LP, uno en catalan y dos en castellano.

El disco en catalan, sin titulo, contiene algunas canciones conocidas,(Paraules d'amor, Marta, Canço de matinada) y diez mas ineditas, de una gran calidad. Com ho fa el vent. La carmeta ( retrato de una vieja prostituta, que hace pensar en la canciòn "La Marie-Vison", popularizada por Ives Montand), de mica en mica, en quaselvoll lloc, Saps, Cami avall, y l'olivera.

El arreglista del album, Ricard Miralles, llegara a ser durante muchos años, el creador de un "sonido Serrat", absolutamente original e identificable entre mil.

Los discos en castellano son: un album con temas propios ( donde destaca la musicalizacion del poema de Rafael Alberti, La Paloma), y un album monografico dedicado a la poesia de Antonio Machado.

A partir de este momento Serrat alternara la produccion en catalan y en castellano, aunque con el tiempo serà esta ultima la que tenga un peso mas considerable. Serrat registrara un total de 10 albunes en estudio en catalan, y 15 en castellano.

En 1970 aparece uno de los mejores discos de Serrat, bautizado sencillamente con el nombre de Serrat 4. Serà presentado al publico en el barcelones Coliseum, y cuenta con 10 canciones casi todas magistrales.

Sentimental y picaro, hombre de barrio y universal, populista sin demagogias, Serrat llega a la madurez con este album
Y tambien a la cima de su inspiracion melodica, a partir de aqui, aunque sus textos seran cada vez mas interesantes y elaborados, las musicas, con algunas excepciones padeceran de una cierta reiteracion.

Durante los años siguientes Serrat no graba en Catalan. Tiene alguna nueva experiencia cinematografica, hace muchas actuaciones, y por fin, en 1.973 vuelve a aparecer en TV en un especial de la seria "A su aire", grabado en L'Aliança de Poble Nou.

El mismo año sale "Per el meu amic", un album que cuenta con temas interesantes, como "Helena" ( claramente inspirada en el "crescendo" que Jacques Brel aplicaba a canciones como "Ces gens-la"), al lado de canciones sorprendentes, como "Per el meu amic"-(-un tema sobre la amistad masculina, que ronda la sensualidad--), y "El Vell" sobre un poema de Joan Vergès.

Pasan algunos años mas, sin discos en catalan. En 1.975 despues de unas declaraciones sobre el fusilamiento del mes de septiembre anterior, Serrat se ve obligado a exilarse. En Francia en 1.976 canta en Bobino, donde coincide con Georges Brassens.

Cuando vuelve del exilio, el mismo 1.976, hace una gira triunfal por los barrios de Barcelona, a beneficio de las asocioaciones de vecinos, gira que culmina en un recital en el Palau d'Esports de Montjuic.

Ese mismo año, podemos verlo en un pequeño papel ( un defienciente mental que baila con una momia de un convento de monjas, saqueado durante la Semana Tragica), en la pelicula "La ciutat cremada" de Antoni Ribas.

Un nuevo disco en catalan aparece en 1.977 "Res no es mesqui". Se trata de una recopilacion de musicaciones de poemas de Joan Salvat-Papasseit, poeta de "barrio", con quien Serrat tiene una fuerte afinidad estetica, ideologica y sentimental ( ya en "Quasi una dona" decia "Quiero ser maestro de amor, como Salvat".

Entre las canciones estan "Si jo fos pescador" ( con musica de Rafael Subirachs) y "Visca l'amor" (con musica de Guillermina Motta).

El disco se cierra con una nueva version de la explendida "canço per a en Joan Salvat-Papasseit" donde las voces de Salvat(citado a partir de textos primerizos en prosa, de caracter anarquista) y de Serrat, acaban fundiendose en una unidad indestructible.

El siguiente disco en catalan de Serrat, formado mayoritariamente por textos propios, llega en 1.980. Se trata de "Tal com raja" y se encuentran tres poemas musicados, de J.V.Foix ( Es quan dormo que hi veig clar), Josep Carner (El gall) y Josep Palau y Fabre "Vaig com les aus". "Temps era temps", cronica sentimental de la postguerra, y dos canciones muy deudoras de el universo de Jacques Brel, "la noia que s'ha posat a ballar" se parece mucho a la chica que baila bajo el sol y la indiferencia de los paseantes en "Sur la place". Y "Per que la gent s'avorreix tant", es una version casi literal, de una tema poco conocido del cantante belga,escrito para la pelicula "Un roi sans divertissement" ( "pourquoi faut-il que les gens s'ennuyent").

Tal com raja, es el primer LP que Serrat graba con Ariola en catalan, cuando abandona Edigsa ( hasta ahora Edigsa publicaba sus discos en catalan, y Ariola en castellano).

Edigsa, coincidiendo con la salida del nuebo album, publica--jugada comercial que Serrat, indignado, denunciarà--un LP llamado "Encontre", que presentado con un texto de Maria Aurelia Capmany, recoge las doce canciones de los tres primeros EP y los SG de 1.968.

Un nuevo disco en lengua catalana aparece en 1.984 ( Fa vint anys que tinc vint anys), rebautizada como album, para celebrar sus 40 años. Incluye dos poemas musicados, de Carner "El falco" y de Pere Quart "infants".

El mismo 1984 y despues de una larga gira, Joan Manuel Serrat publica el unico album grabado en directo ( dejando de lado, algun disco pirata, de infima calidad), de su carrera. El doble album titulado "En directo" incluye 23 temas, de los cuales solo cinco son en catalan.

Aunque en 1987 graba un par de temas, entre ellas "Puff, el drac magic", del disco de aniversario de Falsterbo (Vint anys), el album siguiente de Serrat en catalan, no apareceria hasta 1.989. Y tiene un titulo ( ¿estrategia comercial?), que puede ser leido indistintamente en catalan y en castellano, "Material Sensible", de calidad irregular.
"Malson per entregues"--confuso intento de cancion narrativa, donde el sueño se funde con la realidad, escrita en colaboracion con Josep Maria Bardagui--.
Dos canciones rresultan simpaticas, por su misma falta de pretensiones, "En paus"--divertida satira de la jet-set) y "Kubala"--tema escrito en honor de uno de los mitos de juventud de un aficionado al futbol y barcelonista irremediable como Serrat--.

Y los años pasan. Serrat registra sobre todo en castellano, y pasa largos meses de gira sobre todo en Sudamerica.

Por fin en el año 1995, sorprende a todo el mundo con su proyecto de realizar un disco y espectaculo, en homenaje a la nova canço.

El cantante escoge 34 temas registrados originalmente entre 1.962 y 1.975 ( se ha de decir, que es muy discutible hacer coincidir el final de la nova canço con la muerte de Franco. La nova canço como movimiento, no supera la crisis interna, y la disoluccion de los jutges, es decir ,no pasa de 1.968).

Y graba un doble CD "Banda sonora d'un temps d'un pais", que aparece a principios de 1.996, y que presenta en dos recitales multitudinarios en el Palu de Sant Jordi, de Barcelona, por San Jordi, del mismo año.

El disco recoge temas de los Jutges,

LLetania-de Miquel Porter y Lluis Serrahima, con musica de Jaume Armengolo.
L'amor perdut--Joan Ramon Bonet
Si jo fos pescador--Poema de Papasseit, y musica de Rafael Subirachs
Venedor d'amor--otro poema de Papasseit, musica de Marti Llauradò.
A la vora de la nit--Lluis Espinas
L'estaca--Lluis Llach ( Una version que algunos -la falta de ideologia entre Llach y Serrat es evidente--consideran "irreverente")
Quand eran infants--Delfi Abella
No trovaras la mar--Maria del Mar Bonet
Que volen aquesta gent-- texto de Lluis Serrahima y musica de Maria del Mar Bonet
El melic--Enric Barbat
Canço del desig farsant--Poema de Segarra, musica de Guillermina Motta
L'home del carrer--Pi de la Serra
Havia de ser aixi--Pi de la Serra ( explendida y casi desconocida)
Las floristes de la Rambla--Miquel Porter.
Me'n vaig a peu---Joan Manuel Serrat
Paraules d'amor--una version instrumental, interpretada al piano por Tete Montoliu ( pianista que habia acompañado a Serrat en sus inicios y que habia grabado dos albunes, con versiones jazzisticas de sus canciones)
El setè cel--Sisa
Noia de porcellana--Pau Riba
Flors de baladre--Isidor Marti
D'un temps, d'un pais--Raimon
Blues en sol--Guillem d'Efak
El gessami i la rosa--poema de Carner, musica de Ia-Batiste
Perque vull--Ovidi Montllor
La Lili y l'Ali Babà--La Trinca--( en realidad un plagio descarado de la cancion de Boby Lapointe Meli-Melodie)
Per Mallorca--Al Tall
T'estim i t'estimarè--Antoni Parera Fons ( con texto de Antoni Mus)
Petita festa--Toti Soler ( sobre un poema chino de Li-Po, adaptado libremente por Marià Manent)
Anirem tots cap al cel--Josep Maria Andreu y Lleo Borrel
Canço del soldat avergonyt--( fragmento de la obra teatral El retablo del flaustista)
Tot es gris/Misty--adaptado por Jaume Picas, que cantaba Nuria Feliu
Roseta de O'livella--Grup de Folk

Y tres temas de autores que van a influir en la Canço.
La noia de duro/La fille a cent sous--Brassens
L'amor qui vindra/Le prochain amour--Brel
Susanna--Leonard Cohen.

Adapatadas respectivamente por Delfi Abella. Josep Maria Andreu y Joan Soler i Amigò.

El disco, de una excelente factura, plantea algunos interrogantes. El mas grave: hasta que punto no ha sido utilizado para levantar una especie de acta de defuncion de la canço, convirtiendolo en un balance de clausura?.
En todo caso Serrat ha salido beneficiado: el, marginado tiempo atras, por una canço "pura" y monolingue, se ha convertido en el integrador y el reinvicador.
El "bueno de la pelicula". Las cosas no son tan sencillas como parecen.

A lo largo de 1997 y 1998 Serrat continua con sus giras estatales y americanas ( a veces en compañia de Ana Belen, Victor Manuel y Miguel Rios).

Graba en catalan, para Audivis, en 1.997, tres cuentos sobre fondo orquestal (Entre ellos l"la historia de Babar").

En Abril de 1999, le encontramos en el flamante Auditori de Barcelona, donde presenta su nuevo CD "Sombras de la China", al tiempo que recupera algunos de sus temas clasicos.

Cabe decir que actualmente, todos los albunes originales de Serrat, estan disponibles en formato CD, publicados por BMG/Ariola. Solo permanecen "incontrables" algunos temas publicados en discos SG o EP.

Por lo que se refiere a la bibliografia, diversos libros han estado consagrados a la vida y obra de Joan Manuel Serrat.
Entre otros "Serrat", de Manuel Vazquez Montalban (1973) y "Joan Manuel Serrat", de Joan Manuel Escrihuela (1992).

Las canciones de Serrat, han sido registradas por diversos interpretes, muchas veces en otros idiomas.

Mina, Gino Paoli, el israelita David Broza, la brasileña Maria Bethania ( colaboradora en el album Sinceramente teu, que Serrat graba en portugues el año 1986), Gloria, Miguel Rios, el Grup Estel, Mocedades, Julio Madrid, The London Symphony Orchestra, Dyango, Manzanita, Llorens de Santamaria, l'Orquesta Plateria, el gallego Carlos Emilio Pons, Montserrat Caballe........y muchos mas.